Molts cargols i poc cargols

Un dia vam posar els cargols en dos pots transparents amb enciam. Però en un pot havíem de posar molts cargols i a l'altre pocs cargols.

Per assegurar-nos de la quantitat de cargols que posàvem a cada pot, vam anar posant una peça de lego. Finalment en un pot en vam posar 3, i a l'altre 7.
Però teníem un problema: se'ns escapàvem. Els havíem de tapar però com?

La Núria, "per casualitat" portava un rotlle de paper film al bolso. (qui no porta un rotlle de paper film al bolso!!!) Vam tapar els cargols, però: com respirarien?
Fem uns foradets. Amb els punxons vam fer forats i els vam deixar.

Al dia següent però, quan els vam mirar, no havien menjat gaire. I ens vam adonar que n'hi havia un que tenia la closca trencada.

Què li ha passat?
Arnau: se li ha trencat perquè era tova.
I que podem fer per què no se'ls hi trenquin les closques?
Nosaltres tenim alguna cosa dura al nostra cos?
Guiu: Els ossos. Mira es dur.
I que mengem nosaltres perquè els nostres ossos siguin durs?
Cada matí prenen una cosa que ajuda a que als nostres ossos...
Sofía: Leche
Guiu: Jo prenc molt llet. Tinc els ossos forts.
Dins de la llet hi ha una cosa que es diu calci. Però nosaltres els podem donar llet als cargols?
Tots: Nooooo!!!
Les closques d'ou també tenen calci. A casa quan ens mengem un ou, que ens mengem la closca?
Nooo!!!
Doncs si els portem aquestes closques als cargols i se les mengen les seves closques seran més fortes.