A la nostra classe, com a la Casa Gran del conte, també hi cabem tots, i intentem sempre buscar punts d'unió entre nosaltres.Avui hem fet un dibuix molt especial per regalar. És un dibuix que no sabem qui rebrà, i que fem amb molta il·lusió...
- Quin dibuix em tocarà a mi?
- Qui s'endurà el meu?
L'endemà a la rotllana li donem les gràcies, perquè, com ha dit algú...
El dibuix que m'han fet, per a mi és el més bonic, gràcies!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada